miércoles, 3 de junio de 2009

Material per al CEC 2

CAMINADES PER LA FRANJA DE CASTELLÓ AMB L´ARAGÓ.
Punt 0 Mas de las Matas.
On estem i on teniu casa vostra.

Les fronteres, sovint terra de ningú, tenen quelcom d´especial. Sempre m´han atret....vivia gairebé a una frontera, Càlig i ara ho fai, també gairebé, a una altra,Mas de las Matas
El poble està situat al sud-est de la província de Terol,just a la depresió del Guadalope i rodejat de cordons muntanyencs importants com els del Maestrazgo de Teruel o algunes emblemàtiques com els cims del Tolocha de Calanda, la Peña Foz.
Com vos he dit el poble és una vall ampla i allargada per on el Guadalope es feia l´amo fins que l´home va ficar a sobre la seva llei.Ara, viatja com a canalitzat.
Es troba a la comarca del Bajo Aragón de Teruel---n´hi ha un altre a la provínica de Saragossa--. Al nord el límit el té amb el Bajo Aragón de Caspe; al sud amb el Maestrazgo de Teruel i la comarca d´Els Ports de Castelló; a l´est el Matarranya amb la franja---una de les zones amb més força , sempre particular, que he conegut--; a l´oest Las Cuencas Mineras,Andorra- Sierra de Arcos i un poc amb el Bajo Martín. Tot zones des d´on des de Mas de las Matas s´aplega per a gaudir de la natura, les sendes, camins, i dels no pocs trets culturals, etnològics, paisagístics i culturals que s´agermaen.
Si vos pareix, amics ,farem , des d´avui, especials ”en rigorós directe” sobre aquells llocs que podeu visitar si ens acompanyeu i veniu de viatge a aquestes terres. Nosaltres a aquest racó de món li hem ficat un nom, País de Cazarabet. Què és Cazarabet?. Bé, es tracta d´una partida municipal, com qualsevol d´altra, a l´actual terme municipal de Castellote. Per a nosaltres té un valor especial per això al butlletí que presenta la nostra terra li deiem País de Cazarabet i , per això, quan varem crear la llibreria on-line també li vam ficar el nom de Cazarabet,però això és una altra història.
Si vos pareix comencem a explicar-vos una mica el projecte de la primera i fonamental xarxa de senders que surt des del Museu Casa Feliu de Mas de las Matas que gestiona el Grupo de Estudios Masinos.
Totes les sendes surten del carrer(La Costera) on es troben la farinera, la renovada alfarda que s´ha transformat amb una mena de Centre d´Interpretació de l´aigua i del Museu de Mas de las Matas, més conegut com Casa Feliu. Tots tres edificis es poden visitar, tot i que estàn encara ultimant-se alguns detalls. A més, des d´aquest punt queda molt prop el rentador municipal, a sota de l´alfarda i el de Las Lunas, bonic i senzill. Encara en queda un altre, el més mimat pels veïns, que també es podrà visitar en una passejada tranquil-la dins la nit masina o a primera hora del matí, quan es veu molt millor la torre de l´Esglèsia, la més alta de tot Terol o la lloma que allotja l´Ermitori de Santa Flora.

Els Senders.
Del punt 0 de Mas de las Matas surten set senders: un que va a Jaganta per l´antic pas que ja utilitzaven els comerciants, d´entre altres productes, l´espígol.Ací visitarem un poble molt bonic amb el seu molí d´oli,antic i ancestral i tornarem a Mas de las Matas per l´actual PR que ens ofereix les millors vistes damunt el riu Guadalope que s´endinsa cap a la seva depresió.

Un altre sender ens duu pels carrers des del Museu cap a l´horta de Mas de las Matas rodejant el collet de Santa Flora i tornant per la zona de La Palanca, un altre punt important amb els senders. Una volta circular que es pot ampliar amb suggecius anells i que ens mostra la vida a l´horta, més enllà a l´anomenada Vega i l´antic pas del riu, conegut per: “El Paso”. Pas des de dos termes rivals: el del Mas i el de Aguaviva.

Una altra senda ens porta per La Palanca i la Masada del Juaco a El Molinico i a la veïna localitat de Aguaviva, on està bé una visita pel poble.
Punt i apart mereix l´estada a El Molinico, un altre molí fariner molt vistós, tranquil....gairebé idílic.
Des de La Palanca i pel mateix GR 8 surt una altra senda que ens portarà a Las Parras de Castellote, un poble conegut per la fama de no pocs gaiters i per un riuet , millor podrím dir barranquet, que parteix al poble, comunicant-lo per un pont. Un poble molt encisador, acullidor i tranquil.

Una de les sendes més fresques i acrestes és la que porta a l´assud de Abenfigo.Lloc on s´embalsa un xic el Guadalope per a partir-se després amb dues sèquies: la que ens porta aigua a Aguaviva per la dreta i la que abeura els camps,abeuradors, rentadors, sèquies i bancals de Mas de les Matas, per l´esquerra. Val molt la pena muntar a veure Abenfigo, un encissador poble, molt cuidat i amb molts detalls en forma de cultiu de plantes verdes i de tots colors.....a més passa el barranquet, normalment amb aigua, de Seno que li donc un caliu especial. Els hortes, la gran majoria, molt “mimats” i amb un conreu més que delicat.... a més a aquesta població viu una família d´artistes de la natura amb caire surealista. Jo no em perdria una visita, això sí degudament concertada.
Tornarem a Mas de les Mates creuant el pont de ferro i deixant a l´esquerra l´antiga Central Elèctrica—que ja havíem trobat al venir cap a l´assud--- i anant a cercar el punt del PR que ve de Jaganta i pel que tornem,poc a poc, al poble.

Una de les sendes més llargues és la que visita els Troncos Fósiles de Castellote, partida de El Barranquillo i que el Grupo de Estudios Masinos va trobar e investigar . Sempre surtim del punt cero i ens encaminem per les escoles republicanes cap a La Coronilla i d´allí ,com si baixerem al Martinete, muntem cap a Santa Bàrbera la Vella. Una vegada en aquest punt baixem cap a la pista ,durant el trajecte veurem les antiges plantacions de prèssecs,productes emblemàtic de la zona. Una vegada a la pista anirem a l´esquerra cap a la Masada de Fidel des d´on podrem endinsar-nos a veure´n d´altres. L´última ens duu a una mena aqueducte. Des d´ací tornem a encaminarnos cap als Troncos Fósiles, passant per les explotacions mineres d´arcilla. Una vegada visitat l´interesant indret podem a anar a tres pobles :a Seno, a Berge,passant per l´ Ermitorio de la Virgen de La Peña, o al Mas.
Ara, ens agradaria ensenyar-vos País de Cazarabet, i molt més, les seves fronteres i ens agradaria fer-ho de viva veu o amb contalles com aquesta. Podeu vindre amb el CEC, podeu vindre en grups i en familia o fins i tot de manera més planera i relaxada perquè vingueu com vingueu ací dalt sempre tindreu uns amics, els del País de Cazarabet.

No hay comentarios:

Publicar un comentario