EL JOC DE LES ERRADES ORTOGRÀFIQUES.

CAMINAR DE MAIG I JUNY DEDICA EL PROTAGONISME AL MONCAYO I A LES SEVES TERRES.

El nº de maig i juny de Caminar---revista de senderisme i natura que edita PRAMES i que podeu disposar al vostre quiosc o a la biblioteca del CEC-- ens aplega dedicat, coma a monogràfic a les terres del Monayo i és que aquestes terres signifiquen per l´Aragó quelcom més que important. Són terres mítiques en molts sentits:amb el caràcter paisatgista, el de patrimoni natural, el que ens aporta ,més particularment, la seva flora i fauna; els racons geològics; el seu llegat de caire històric i patrimonial,els museus i centres d´interpretació; les sendes i camins que duen a llocs màigics, emblemàtics, sempre irrepetibles.

La natura cobra vida diferent dins de cada estació anual: al primevera amb les últinmes neus i els seus desgels ; les zones que donen lloc als verds, aquells aglutinats dins tots els verds on fins i tot podem pensar que en una vall amagada poden viure els barrufets(barrufets de ficció i de no ficció).
La geografia de les terres del Moncayo mai es pot separar,li dona unitat i , si es cau, encara més força a les terres. La forrça que després és un dels principals atractius.

Des d´aquest petit racó d´expressió lloen la qualitat dels serveis de cara al turisme i les visites. De moment, una conjunció forta i sense precedents.

Els aspectes amb el patrimoni històric són fruit de moltes visites que gaudiran de les emprentes del passat, aquelles que van deixar els membres d´ordres religioses i militars; els monasteris i els seues particularitats;les poblacions fortificades amb els seus entramats ;els museus i centres d´interpretació....l´art religiós,l´art que s´escenifica avui;les festes i tradicions;la gastronomia i els seus ingredients

Les sendes i camins ens porten, de la mà per a veure camps d´arbres de diferentes tonalitats; sendes nevades que munten i munten per fer cims, com el Moncayo; paisatges que destaquen; moles imponents; barrancs i barranquets; imponents voltors que et miren amb certa prepotència; pastors de cabres que sempre tenen quelcom que contar.....

Tot això té un denominador comú: el vent tan característic per aquestes terres, aquell que ve de dalt i conegut com ”EL CIERZO”, un dels fenòmens emblemàtic de bona part d´Aragó.

El Moncayo sön terres de celebracions místiques;fins i tot hi ha un museu dedicat a la brujeria; és un indret que disposa de tradicions religioses que es manifesten amb romeries i processons....un indret, aquest, amb una personalitat aplastant, plena de trets característics on l´art,la gastronomia,les recreacions històriques, les fires i la festa es conserven...és molt característic ,entre d´altres, la festa en que es pesa als nenes; els bous al carrer, la fira de ramaders d´Araranda del Moncayo; les danses i les seves diferents, i convergents, particularitats.

Dins la gastronomia, Caminar, li dona protagonisme, sobretoot al seu oli i és que ací a les terres de l´Aragó tenen especial devoció a aquest or líquid.

Podreu gaudir, en aquest número, d´entrevistes diverses:Juan Aguirre, Copi, Luigi Maráez, Miguel Mena,
Carmelo Romero....tots vinculats a les terres del Moncayo.

Un dels llocs que més destaquen és la ciutat de Tarazona que és qualificada , i ho mereix, com a monumental...tot compon un monument únic i també indivisible d´art amb el patrimoni que perdura amb conjunció amb el pas, a vegades pesat, de la història.

Punt i apart, sempre sense deslligar-lo de la resta, és el monestir de Veruela,rodejat de paisatjes (més que imponents); les terres del vi que desperten multitud de sensacions;les terres del Císter també estan presents, a Caminar, de manera ben particular.

Després està la ciutat de Borja, un lloc on s´aconsella que ens perguem per a gaudir amb lentitut i estima dels molts racons emblemàtics, el mateix passa amb la zona d´Aranda i d´El Isuela on els castells i la geologia són trets que la caracteritzen...i després està la zona que fa de ratlla entre Castella i Aragó, allò que es coneix com el Moncayo sorià.

Per aquells que els agraden les aventures, fins i tot més enllà de les sendes i caminades, estan els barrancs com el de l´Atalaya que acaba amb una caiguda de 15 metres , fins el Isuela.....s´aconsella, d´aquesta terra, visitar, també, Ágreda com a una avanguarda de Castella.

Bé, això és només una mena d´aperetiu perquè aquest monogràfic sobre les terres del Moncayo és una pasada que cal intentar llegir i xafardejar.