Bloc de notes i el joc de cercar errades ortogràfiques.

Una mena de relat. La contalla abans de la caminada.


La caminada d´aquest cap de setmana, com sempre, es divideix en dos dies inèdits e increïbles. Dos dies que esperem siguin màgics perquè els indrets que desfareu amb els peus, un arrere l´altre, són tan desconeguts com particulars i engrescadors. Són terres situades a la terra mitja d´un país que, algunes persones anomenen Cazazabet. No sé si vosaltres ho podreu entendre, no tots els habitants de la terra mitja ho entenen, només alguns visionaris, lectors impedernits d´escriptors d´imaginació desorbitada com Tolkien, poden mirar de front aquest racó anomenat com una partida del terme de Castellote. Lloc proper a la Cova de Cambriles, aquell lloc, amagatall utilitzat per aquells que fugien durant els primers dies de guerra, revolta i revolució, però aquesta és una altra història que vos contarem en altres caminades futures per sendes més properes a Cazarabet i a Cova Cambriles.

La terra mitja té indrets i trets característics de tres països oficials: el País Valencià, l´Aragó i Catalunya. Descobrireu, en una primera caminada, el Monegrell, un lloc que té molt de màgic perquè els seus habitants encara no han sentit, de manera exagerada, la pressió humana. Hi ha una flora que només es pot veure en aquest racó de món; els esquirols són els més ràpids que he vist mai les cabres et desafien perquè es saben, i es creuen, les ames de l´univers del Monegrell....mentrestant águiles i voltors ens miren des del cel de manera descarada i els falconets segueixen fent viatges ràpids .
Sortirem d´un molí que aprofità la força de l´aigua. Molí del Vilar i aplegareu, al mateix lloc. Creuarem el riu Bergantes, un riu que, segons ens conten les ànimes més vives de Cazarabet, porta tanta aigua per dalt com per sota....és un riu típic dels indrets on les tronades transformen les rambles amb riuades que no poden imaginar-se si no es veuen. El creuareu varies vegades i veureu com l´aigua baixa cap un indret d´Aragó on s´unirà amb el Guadalope, just abans d´entrar a l´embassament de Calanda, allà on de les pedres i la terra compacta surt aigua;allà on les cabres juguen a combats a l´entrada de l´estiu, mentre els falconets donen de menjar a aquells que encara no s´atreveixen a fer els primers vols, però aquesta també és un altra història que vos contarem quan vingueu a muntar el cim del Tolocha, aquell que en Buñuel, el mestre del surrealisme, muntava les nits de tronada....un geni.
Des de dalt del Monegrell podreu contemplar part del nostre país, veureu com en som d´afortunats Diumenge de camí a Jaganta transitarem per una senda recuperada i que feia molts anys que ningú utilitzava, es tracta de la senda que els camperols feien servir per comunicar-se entre Jaganta, Mas de las Matas, Aguaviva, Abenfigo.... llocs que són el cor i el bateg de País de Cazarabet, cadascú d´ells amaguen secrets mítics i trets màgics característics d´una terra surrealista....
Bé, a Jaganta veureu un molí d´oli, dels antics....els més antic que es conserva a País de Cazarabet i a la resta de països de la terra mitja, però també de les terres altes, les baixes, les de Llevant i les de Ponent. Jaganta, a més és un poble cuidat i que invita a quedar-se...d´allí es pot anar a altres pobles : Las Parras de Castellote, Seno, Castellote. Menjarem a l´Ermita de San Pedro, tot i que el sant que està a l´atar de la capelleta no és Sant Pere....no sé, coses de “maños”. Tornareu per un camí ben bonic i patireu una mica de calor.
Quasi m´oblidava, per al dissabte a la tarde vos aguarda una visita a les instal-lacions museístiques, totes pulint-se, de Mas de las Matas: el centre associat a Dinópolis, el futur museu amb les instal-lacions que s´estan acabant de preparar; l´alfarda que albergarà un centre d´interpretació sobre l´ús de l´aigua i , després la joia de totes les joies, la farinera on el blat es transformava en fina i blanca farina, gràcies a una turbina impulsada per aigua.....però si passegeu pel poble podreu veure les sèquies, els abeuradors,els tres rentadors, els personatges més característics del poble, els xiquets i xiquetes masinos que guarden els secrets dels jocs ancestrals,la torre de l´esglèsia més alta de tot Terol, un orgull de País de Cazarabet, el centre republicà on es conserven les converses, les lectures, els somnis i les utopies de no pocs masinos.

Malgrat tindre que matinar com poques vegades en els últims dies, pensem, des d´ací dalt i des d´aquest particular país que gaudireu de dos dies que vos aportaran molt i que deixaran un neguit ple de ganes per tornar a una terra que vos vol acollir per ensenyar-vos allò que guarda dins el llibre que només poden llegir els que senten cadascuna de les sendes com a única, cadascún dels núvols com a ombres de la natura, cadascún dels rius com a llàgrimes de joia, cadascún dels arbres com aliment de l´esperit, cadascun dels habitants com un amic de l´endemà ... Fins quan vullgueu ací estem.