DE RUTA PER L´ALT TAJO.

DES DE MAS DE LAS MATAS A L´ALT TAJO.
Ara fa uns anys alguns membres del CEC en van recomanar que no em pergués ,per res del món, l´excursió anual que es feia per l´Alt Tajo. Així que una matinada de dissabte vam sortir amb ànim cap a terres desconegudes( almenys perr a mi,)on s´amagaven sorpresas, aventures i molt d´aprenentatge sobre com fer-nos dignes d´aquest camí que és la vida.
Aquest any vam escollir aquest racó de món per pasar els quatre dies de pausa i descans. El lloc triat ,com a base ,va ser Tragacete(Serrania de Conca), una petita població que esdevinfgué un racó verdaderament màgic que amagà trets il-lusionants.
Nosaltres vam aplegar un divendres al matí des de Mas de las Matas, Terol per: Monreal del Campo, Orihuela del Tremedal y Guadalaviar.
Es tracta d´un poble enclavat al cor d´un racó de muntanya del Sistema Ibèric….bressol de rius, rierols, manantials, afluents ,fonts, surgències…..en definitiva, vida. Hi han tants colors al voltant de Tragacete que és imposible tractar d´acapar-los tots…perquè a les hores no veus més enllà del raig de sol als ulls. Ací es conjuguen tots els colors del verd des del arbres a les valls; tots els grisos ,ocres i grocs entre els roquerals, penyasegats i zones altes socarrades pels freds i els raigs de sol …després están les llums i ombres que es desprenen dels penyassegats, hoces, estrets….
Des del poble es pot aplegar als cims més alts de la provincia de Conca:
Des de Tragacete es pot muntar als cims més alt de la provincia de Conca poc a poc i amb bona lletra ens els van muntar tots i allò que deiem sempre, el pitjot : la baixada.
La Mogorrita de 1866 metres; San Felipe de 1838; Alto del Poyal de 1681 metres ; Cerro del Espino de 1605 metres; Los Centenares de 1605 metres.
Després d´excursions , sempre a la tarde com aquestes(els matins els dedicàvem a altres activitats) en aplegar a la nit, després d´una bona dutxa i de fer un tast de la bona cuina del poble podem relaxar-nos amb un passeig per un poble molt cuidat amb places i carrers on la presencia del verd és una constant i el soroll de l´aigua …..
També està la seva font constant e incansable que és com una mena de cançó de bressol a més d´ésser capaç de sofocar la pitjor de les goles seques.
Entre els camins,sendes i racons del bosc et troves amb fauna ben característica entre les que destaca l´ombra allargada del corzo i el sèrvol…..al cel, entre altres moltes rapaç, podem disfrutar de la silueta plena de quietut del voltor que apareix en constant vigilancia.
Unes set rutes es creuen a Tragacete: la que envolta Cerro San Felipe; la que munta Cerro Espinosa; el que dona la volta al Cagigal; el sender circular per la Serra de Tragacete; el que ens porta per la Cañada del Poyal, el PR-CU2 i el sender oriental de Castella La Manxa.
Unes indicacions sobre cadascuna de les rutes.
--Cerro San Felipe és elsegon cim més alt de Conca i es pot aplegar des de Tragacete.Es tracta d´una senda de carácter circular llarga,pero senzilla que viatja pel costat oest d´aquest cerro.
Les pendents, tot i l´alçada, són lleugeres,ja que no munta dalt de tot del cim.Passa per estrets,per impresionants pinars,per camins I cañadas I un tros de riu Xúquer. El recorregut té quasi 19 quilòmetres i mig i es fa en quasi 5 hores a peu ,però es pot fer perfectament amb bicicleta dee montanya.

--Un altre recorregut també circular des de Tragacete és el que va des del paratge de San Blas---pròxim,molt, a Tragacete--- fins al Coll de la Garrafa. És més aviat un recorregut curt,però intents,ja que les pendents són importants. Des de Fuente San Blas ens podem apropar al naixement del Xúquer passant per l´estret de l´Infern. És una ruta d´uns 10 quilòmetres i es fa en poc més de dos hores i mitja.

--La volta al Cagigal és un recorregut curt de poc més de 9 quilòmetresi que es fa amb menys de 2 hores i mitja. El recorregut comença des del casc urbà en dirección a San Blas, però quan veiem la pista de l´esquerra hem d´agafar-la. És un altre recorregut amb cercle que rodetja Cerro Cagigal amb poc bosc i més pedra i matoll….molt recomanable per anar amb bicide montanya.

--El recorregut de Serra Tragacete té 19 quilòmetres amb una inversión de temps de gairebé 5 hores.També és circular i s´enfila cap a la Peña del Halcón des dón es pot contemplar molt bé una panorámica del propi Tragacete. Durant el recorregut ens trobarem amb la Font del avellano i per ésser llarga es recomana que s´estigui mínimament preparat físicament.

--Des de Tragacete en dirección a Vega del Codorno , per això emprenem el camí de Cañada del Poyal de només quilòmetres i que es fa en hora i mitja com a molt. En dirección a Vega del Codorno agafem la pista a l´esquerra. Com podem veure és un recorregut curt que munta cap a camps verd, prados.

--De Tragacete hi ha uncamí alternatiu per aplegar a Vega del Codorno per Cerro San Felipe i el naixement del riu Cuervo( mirarem d´ampliar les informacions per a que vos pugeu fer-vos una idea. El mateix passa amb l´altre recorregut des de Tragacete que passa per tres províncies de Castella la Manxa: Conca, Guadalajara i Albacete per l´extrem est. Visita llocs tant interesants com les poblaciones de Vega del Codorno i Las Majadas.

Algunes consideracions sobre el Parc Natural.
Cal recordar que l´Alt Tajo és un Parc Natural ple de vida que abraça una superficie de 176.265 hectàrees. Tot ell forma part de la Xarxa Natura 2000 i es també Lloc d´Interés Comunitari i Zona d´Especial Protecció per a les aus.
Aquest Parc Natural es trova al Sistema Ibèric, entre les províncies castellanes de la Manxa de Conca i Guadalajara, amb la provincia de Terol sempre a la reraguàrda. Aquest parc és important per moltes coses, sobretot per la seva xarxa fluvial i les seves impresionants hoces i formacions geològiques. L´aigua I l´altitut ´del lloc fan de la zona un lloc fresc, sobretot per la nit….el sol pica i de debó durant un dia clar d´estiu.
Podríem dir, pot ser repetir, que l´aigua d´aquestes terres és l´element principal que fa que el paisatge sigui el que és.Tants rius, rierols,afluents….conformen barrabcs,barranquets i canons més o menys agrestes….més o menys espectaculars…..però a més del paissatge i la orografía l´aigua també és l´element que condicional el clima, la flora, la fauna i , per suposat, els enclavaments humans.
En propers escrits vos tics preparats uns pensaments envers els LLocs impregnats a la memoria: El Xúquer naix entre roques seques;El naixement del Cuervo;Mina de ferro;Camino de “Los Centenarios”. Un cercle per Tragacete;Los Callejones; El Ventano o mirador del Diablo; La llacuna de Uña; Museu de la Transhumància a Guadalaviar;Naixement del Tajo i del Cabriel;Del cerro o coll del gat a la La Mogorrita;Cascada del Molino.